divendres, 4 de desembre del 2009

Concurs foto: Înapoi în comunism


El diari romanès de referència Adevarul, redissenyat per l'empresa catalana Cases i Associats celebra la caiguda dels 20 anys de comunisme recuperant les fotografies de la societat romanesa. Tots els romanesos poden participar enviant les seves fotografies i poden guanyar un premi a Cuba

dijous, 3 de desembre del 2009

Transilvania: a la caza del oso salvaje

Per una vegada no critico els mitjans de comunicació. Escric per recomanar-vos un reportage fet pel programa Callejeros de la Cuatro on es desplacen a diferents ciutats de visita obligada de Transilvània. A més a més, el passen la nit del 30 de novembre a l'1 de desembre, el dia nacional de Romania

dimecres, 24 de juny del 2009

Los rumanos del Ulster se rinden

El periodista Rafael Ramos, corresponsal a Belfast publica al diari la Vanguardia el 24 de Juny, dia de Sant Joan Los Rumanos del Uster se rinden i com a sobre títol escriu "El Racismo, el miedo y la crisis empujan a la mayoría de los emigrantes de Rumanía a regresar a su país".

La crònica explica que "de los poco más de un millar de incidentes racistas registrados en el Ulster contra los treinta mil inmigrantes de la región, la mayoría fueron responsabilidad de muchachos protestantes de barriadas degradadas en muchas de cuyas familias no trabaja nadie, y tan sólo uno de cada diez chicos pasa de la escuela primaria."

Li agraeixo a aquest periodista que vulgui dir que a més ignorància més xenofòbia però amb la comunitat dels gitanos romanesos no és cert del tot.

Ciutadans romanesos racistes

A l'estat romanès conviuen romanesos, hongaresos, alemanys i gitanos. Vaig viure a Harghita, una regió on el 85% dels seus habitants són hongaresos. El que em va sobtar és que les meves amigues, que totes tenien carrera universitària eren racistes amb els gitanos hongaresos de Romania. Quan un nen gitano els hi demanava diners al carrer el tractaven amb molt de menyspreu.

Una antropòloga székely (hongaresos d'Harghita) m'explicava que era molt difícil la integració dels gitanos, que vivien en guetos com a principis de segle i tenien unes pràctiques que per als székelys costava de pair. Vaig anar a una escola hongaresa de l'estat romanès i hi assistien nenes gitanes hongareses. Vaig comprovar que el racisme ja començava a les aules de primària amb els seus companys on es veia perfectament com li feien el buït a l'hora del pati. Les nenes gitanes només es relacionaven entre elles.

Romanesos de Catalunya

Actualment, a Catalunya, tinc relació amb romanesos i he sentit molts comentaris negatius sobre els gitanos de Romania. Una noia em va dir fa molt poc que clar, "ells li donen mala imatge a Romania", que ella moltes vegades li fa por dir que prové de Romania si vol integrar-se entre els catalans.

L'altre dia, vaig ser conferenciant sobre fer turisme a Romania en temps de crisi i una de les persones que exposava, nascuda a Romania, parlava de les ètnies que vivien a Romania. Va fer un comentari amb connotació negativa sobre els gitanos romanesos. La meva percepció és que molts romanesos i hongaresos de Romania que no provenen de classe social baixa, amb títols universitaris són també molt xenòfobs amb els gitanos que viuen al seu estat. Fins i tot el govern romanès l'any 2007 va fer campanya per potenciar la tolerància amb els gitanos després que a Itàlia hi hagués molta polèmica amb els gitanos romanesos.



Al vídeo apareixen dos nens que juguen a un parc i que després un torna amb els seus pares, gitanos i l'altre amb els seus pares romanesos. Els pares del nen romanès li pregunten: on has estat? i el nen respon "he anat al parc" Els pares li pregunten: "amb qui?" i ell respon: "sol".
El vídeo s'acaba amb una veu institucional que diu:"La discriminació amb els gitanos s'aprèn a casa.Descobreix primer si tens prejudicis. Una campanya del govern de Romania."

Mitjans de comunicació racistes

Gràcies als mitjans de comunicació tenim una imatge molt negativa de Romania a l'estat espanyol. Quan els diaris tracten notícies de successos sempre especifiquen la nacionalitat de l’agressor o delinqüent i la seva professió, de manera que els casos que més destaquen coincideixen amb una nacionalitat específica i una determinada classe social. Perquè també hi ha enginyers, arquitectes, economistes o fins a professors d’universitat que exerceixen violència de gènere per exemple, però aquests casos no surten a la televisió,als diaris o a la ràdio perquè no són tan morbosos i no fomenten el classisme i la xenofòbia.

Si fem memòria històrica recordarem titulars com "Han descobert una màfia de romanesos a Reus" o " Els romanesos roben cases a Tarragona i els Mossos necesiten l’ ajuda de la Guàrdia Civil." El problema que li veig als mitjans de comunicació és que no expliquen la cultura d'aquests nouvinguts. En comptes d’interessar-nos per la societat que viu a aquests territoris només ens interessem de si el seu govern és corrupte o no i si s’adequen als paràmetres de la Unió Europea. A l'estat espanyol per exemple, les notícies que rebem de països com Romania o Bulgària són poques i negatives i només estan centrades en delictes dels romanesos o búlgars que viuen a l’estat espanyol.

Guerra freda

En teoria la guerra freda fa 20 anys que va acabar. Així que els mitjans de comunicació tenen el paper socialitzador de transmetre uns valors de relativitat cultural i d’ensenyar com és la societat d’aquests països i no estigmatitzar els individus d’aquest pais especificant la nacionalitat quan algú comet un crim o qualsevol tipus de delicte.

A part de saber que la Nadia Comaneci era una excel·lent gimnasta, que El Dràcula ve de Transilvània i el Ceauşescu va ser un dictador comunista que va governar fins el 89 qui em podria dir almenys un nom d’algun escriptor o artista romanès?

Per saber-ne més
Article sobre la conferència Mitjans i Racisme a Barcelona del Professor Teun A. Van Dick
Article sobre la politització de les associacions romaneses a Catalunya
Article Rumano,proxeneta, lladre, gitano, violador, assassí i ara “perillós”



dilluns, 25 de maig del 2009

Salva l'Enric

A l'esquerra trobem el Salvador Puig Antich i a la dreta l' Enric Duran, dos personatges que sempre admiraré i que a la vegada trobo que tenen moltes semblances. Als dos els hi deien Robin Hood els mitjans de comunicació tot i que no volien que els tractessin com a lladres ja que l'únic que pretenien era canviar de lloc els diners dels bancs per donar-los a la classe obrera, a diversos moviments socials i per finançar en part la seva transformació social a través de la paraula i l'acció directa. Tampoc volien ser considerats com a herois.

En el cas del Salva i els militants del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación),va ser a través d'unes publicacions amb gènere de còmic que es dein igual que el seu grup.
En cas actual de l'Enric Duran ho ha fet amb les noves tecnologies amb un web que es diu podem.cat on es troben articles en diferents idiomes per arribar a més gent i també ha difós la seva paraula revolucionària a través de 350.000 exemplars de paper


En Salva va acabar molt malament. Recordem que a finals de la dictadura feixista espanyola el van matar amb el garrot vil.

Ara representa que vivim en una democràcia i no tenim penes de mort a l'estat espanyol però recordem que tot i que actualment l'Enric estigui en llibertat condicional després d'haver passat dos mesos a Can Brians, on teòricament hauria d'haver anat a la Model com a pres preventiu li poden caure molts i molts anys per haver demanat crèdits a 39 entitats finaceres en valor de 492.000€ i declarar-se insolvent.
Més informació:
Abolim la banca (llibre de l'Enric Duran en pdf)
"El 95% dels diners són creats pels bancs privats" (article de l'Enric Duran)
Vídeo "Passeig virtual gravat en vídeo per tres dels meus comptes corrents"










































dimarts, 19 de maig del 2009

RAC105 celebra 50 anys

L'emissora de fórmula ràdio RAC105 celebra 50 anys de la seva existència i va muntar una festa a una coneguda discoteca de Barcelona, l'Otto Zutz.

Una amiga meva va agafar unes quantes entrades que regalava la mateixa ràdio i hi vàrem anar. Al web deien que s'havien exhaurit. Doncs bé,no em va semblar que hi hagués molta gent i a més a més, la mitjana d'edat era de 50 i 60 anys o més.

Va ser totalment una experiència sociològica. Hi havia més gent madureta en aquella discoteca tan fashion de Barcelona que no pas un diumenge al matí a Plaça Sant Jaume ballant sardanes.

En fi, pot ser, la majoria de joves prefereix els 40 principales o Flaixbac i és evident que pocs escolten ràdios generalistes. Imagineu-vos llavors una ràdiofórmula especialitzada en hits dels 60's, 70's com és RAC105. Pensava que només hi hauria skins o hard mods, però ni això. No vaig veure cap d'aquestes tribus urbanes.

dimecres, 13 de maig del 2009

Poc a poc i bona lletra periodistes!


Think about it
listen
think about it

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
We´re living living in the fast lane fast lane fast lane fast lane faaast lane
(x2)

With the cosmic situation
while living without the action
I cosmic and I cosmic and I cosmic and theeey
in the spirit elevation connecting with situation
Without birds without prayers, without doors without labors

the speed civilation give no time for meditation blooding their minds scratching their eyes
sloooow down

I say the speed civilation give no time for meditation
slow down slow down

Broken dreamers
scratching underworlds
Breaks one words
say no way
too fast too weak
make us bling in the ring
confrontation everyway

Espagnol

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
we´re living living in the fast lane fast lane fast land faaast lane
(x2)

People keep running fast
and the world keep fasting why
no no no nobody nobody can push you down
how many years should we write for them to listen
no no no nobody nobody can push you down
Go ahead go in free boards
while we have to be like the rest
see you got to have the answer inside
Get up Get up Get up get up and find
for your mind

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
we´re living living in the fast lane fast lane fast lane fast land faaast lane
(x2)

diumenge, 10 de maig del 2009

immigració, racisme i mitjans de comunicació

Fa poc vaig assistir a una conferència sobre immigració, racisme i mitjans de comunicació a l'Institut Europeu de la Mediterrània , un think thank especialitzat en les relacions euromediterrànies i un lobby mediterrani prop de les institucions i les opinions públiques, entre d'altres coses, situat a Barcelona.

El conferenciant era el doctor Teun A. van Dijk , que porta més de 40 anys analitzant el discurs i quasi uns 30 investigant sobre discurs i racisme.Us vull transmetre algunes de les conclusions sobre aquest tema.

Quasi no hi ha periodistes immigrants a la premsa prestigiosa europea. El racisme ja comença a les redaccions.Els periodistes van a les agències de les organitzacions dominants (govern, policia...) no a grups minoritaris. Són les elits simbòliques (polítics, professors universitaris...) les que tenen legitimitat.

Analitza la macroestructura semàntica i detecta que els temes importants són la immigració que es poden definir en cayucos, pasteres, noves arribades...
A l'estat espanyol el terme immigrant significa problema, una amenaça a la nostra cultura, diners, welfare state. Mai es parla de per què venen ells.

També se li dóna molta importància en general a la integració (integració problemàtica, problema de la religió).El professor ha llegit més de 4000 articles a El País per fer un dels seus estudis i ha trobat només un article on aparegui el terme racisme.

Metodologia

A través del lèxic es nota el racisme. Ens referim a immigrants, estrangers, extracomunitaris, els diferents a nosaltres. Nosaltres som bñlancs ells no... A les estructures sintàctiques també. No és el mateix posar una frase en activa que en passiva."la policía mató a un immigrante" que "immigrante muerto". Només s'informa de les coses dolentes d'ells però no el que fa la policia amb ells.Per exemple troba la pressuposició: "la delinqüència dels immigrants".

És interessant el fet que com la immigració és una cosa abstracta i la gent no ho entèn els mitjans utilitzen la metàfora com a eina. Així que es descriu com "oleada", "avalancha". També s'abusa de les xifres."Venen 4000" però mai hi ha números dels que se'n van. Això emfatitza l'amenaça.

No creieu que hauríem de reflexionar els que ens volem dedicar a la comunicació i lluitar per canviar-ho? Per actuar primer hem de ser conscients.

Més informació
El meu article sobre el racisme amb els romanesos a Itàlia
Cicle de conferències "Migracions i canvi social a l’Europa mediterrània"
Altres conferències sobre immigració
Web del professor Teun A. van Dijk





















dimecres, 6 de maig del 2009

Orgia Romana

Primers missatges al meu FACEBOOK després de saber que el Barça es classifica per anar al final de la Champions 2009

Javier Catalán Cebollada Siempre que he visto un partido del Barça ha pasado algo que no me ha gustado: Ha perdido contra el espanyol, se caen tres o cuatro jugadores del Barça cuando jugo en la ida contra el Chelsea. Y hoy, estando en un bar esperando que llegara un amigo, le mete un gol el Chelsea. Cuando estabamos cenando en un bar le digo salgamos que quiero que el Barça meta algun gol. Salimos y cuando llego a mi casa, escucho GOOOOOOOL

A tu i a us agrada.
A els agrada.

Francesc Castellano Velasco el 06 maig a les 23:16
Tio, no mires la final de la Champions!
Maria Patricio Mulero flipant!
Fa 45 minuts · Comenta-ho ·
T'agrada.
Elena Patricio Mulero el 06 maig a les 23:37
x? y no me digas el partido! q me matas! x cierto q cachondeo ! no sabes lo que es cruzarte la ciudad en moto justo apartir del momento en que el Braça a marcado, creia que pasaba algo realmente grabe quando paso x delante 1 bar, que nunca me habia fijado que existia ese bar, sera x la hora que suelo pasar x ahi, y como 20 tios gritan i salen corriendo, y ala todo ha estallado, Hello hay gente conduciendo, que peligro!!!
Eulàlia Sànchez Carrera puto crack puto crack puto crack!!!!!
Fa 46 minuts · Comenta-ho ·
T'agrada.
Mar Guerrero BARÇAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Laura Ribera iniesteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!
Helena Marcio Cid na... q el barça sigue en la cresta de la ola... jusjus
Alberto Calamini RETE RETE....Andressssssssss...INIESTAAAA!!!BARçA IN FINALEE
Cristina Mont Tenim un nom, el sap tothom, BARÇA BARÇA BAAAAAAAAAAAAAAARÇA
Alba Guiral Font el 06 maig a les 23:36
ser del BARÇA és.. el millor que hi ha!
Javi Iborra Siempre he pensado que, si existe Dios, es de Albacete
Quim García GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!
Jordi-Eduard Perales infart

Habermas no és notícia

Desinfoxicació : excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la.

Però a part de trobar-me desinfoxicada per la tematització de la grip o del Barça o de la Bruni el pateixo per descobrir que després de llegir diaris digitals, de paper, mirar la tele, escoltar la ràdio, visitar blocs, estudiar periodisme i conèixer periodistes segueixo desinformada. Pot ser per aquesta mateixa saturació que em fa dir ja n'hi ha prou.

Desinformació: Manca de prou informació o d'informació certa o fiable.

Crec que desinfoxicació i desinformació haurien de ser sinònims i no antònims.



Estic indignada perquè quest dimarts DÉU ha fet una conferència al CCCB GRATIS i jo que em passo tot el dia cercant informació i no en tenia ni idea!

Aquest Déu és Habermas, filòsof i sociòleg de l'Escola de Frankfurt. 2.430.000 entrades al google!


La Vanguardia diu que Habermas propone una "filosofía sin adjetivos" referint-se a la seva xerrada de dimarts 5 de maig.

Per què si el mateix dia he tingut un examen d'actualitat que em pregunten què passa amb el Berlusconi no em pregunten qui ve avui al CCCB? Llavors la cago però almenys vaig a veure'l.

Per què cap dels meus 330 contactes a facebook m'ho ha comentat? i als blocs que visito? o els profes a classe? O els meus amics periodistes? És que és mentida? M'estic tornant boja? He pillat la grip Aahhhhhhhhh?????!

dilluns, 4 de maig del 2009

La grip TAMIFLU

La grip porcina, la nova grip, la grip nova, cony que ara no que ara se li ha de dir grip A, o H1N1 òstia que a no sé on se li diu grip mexicana...

La matança del porc a Egipte! Els russos no mengen porc espanyol, que a França habilitaran una terminal només pels vols que vinguin de Mèxic... catalans segrestats o "confinats" millor dit en llenguatge polític a Hong Kong ...Ministres de sanitat i caps d'estat declarant i diplomejant absurditats I dura i dura i dura............. i xifres diferents d'afectats de morts de països, de continents, de quantitat d'antivirals, de L'antiviral TAMIFLU=negoci de l'ex secretari de defensa Donald Rumsfeld.

La grip és una bomba biològica perquè el Rumsfeld es forri.
Tots ens morirem de grip Aaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhh però almenys tenim el Barça com a opi del poble.

diumenge, 3 de maig del 2009

Quarantena

Aquest cap de setmana he anat a visitar als meus amics de Girona. Mai abans havia tants diaris de pagament a casa seva.

Doncs era curiós trobar tota una hemeroteca de tota la setmana a causa de la crispació de la grip porcina o grip nova o nova grip (políticament correcte des del passat dimecres) .

Vaig tenir una conversa amb el meu company que em deia que era interessant una conversa que havien tingut aquell dia al pis on tots eren crítics amb la informació i deien que no entenien perquè a cap diari coincidien les xifres dels afectats, dels morts... però em va sobtar el pànic d'una noia que va decidir no sortir de festa amb nosaltres i quan li deia que havia der crítica amb els mitjans de comunicació sobre aquest tema em va dir: "¿Si sale en la tele tiene que ser verdad no?" Em vaig quedar esmaperduda amb el comentari. És a dir, que tot el que surt a la tele l'espectador li dóna màxima legitimitat. Quina por que em fa tot això.

Vaig sortir de festa al City Arms. Al Lux no hi vaig anar però em van dir que estava petat de gent com sempre...

Quan vaig agafar el tren per tornar l'endemà a Barcelona vaig comprar El País, perquè així m'entretinc durant l'hora i mitja que triga el Regional... i em va captivar aquest titular: "Nos dejan la comida en la puerta de casa"

Tracta de la família de Girona que està tancada a casa seva en quarantena per la famosa grip.

I de seguida penso en cinema de ciència ficció. Pel·lícules molt actuals com de A Ciegas, del director Fernando Mirelles. És una adaptació de la novel·la “Ensayo sobre la ceguera” de l'escriptor portugués José Saramago i tracta d'una societat que pateix una epidèmia de ceguera. O Doomsday de Neil Marshall on el virus Reaper mortal arriba a Escòcia i construeixen un mur que els separa de tot el món que deixa en quarantena a tots els escocesos.

Amb la possibilitat actual de tancar les fronteres amb Mèxic veiem que la ciència ficció es converteix en realitat.
Però a mi m'interessa que veieu el tractament particular de la notícia que vaig llegir sobre una família en quarentena a Girona:

En el cos de la notícia apareixen els dos cognoms de la família que es troba en aquesta situació i fins i tot l'edat dels afectats. Això vulnera el principi de responsabilitat, perquè aquesta família se la pot tractar com a la casta dels intocables i segur que quan surtin al carrer sempre els hi quedarà la creu de "mira, són aquests, els apestats"

Em baso en els articles següents del principi esmentat:

4.3.1. Incitación a la violencia y otras conductas anti-sociales
Pese a que cabe establecer múltiples reservas acerca de los supuestos efectos que tienen sobre el público los
contenidos de los medios, no cabe duda de que éstos pueden contribuir eficazmente a modificar las actitudes y
las conductas de amplios sectores del público. En la medida en que esto sea cierto –y que lo sea para la
transmisión de pautas de comportamiento que se consideren negativos, como por ejemplo la violencia-, los
periodistas que preparan la información han de ser conscientes de la responsabilidad que contraen cuando
divulgan acciones o hechos que pueden prestarse a ser imitados.

4.3.4. Alarmismo
Es éste también un concepto muy relativo, por cuanto se hace muy difícil discernir qué tipo de cosas suscitan
una alarma realmente generalizada. Por otra parte, los aspectos y situaciones que pueden englobarse en este
concepto son muy heterogéneos: alarma por motivo de la amenaza de una epidemia; alarma por motivo del
anuncio de una posible quiebra bancaria; alarma por el anuncio de una previsión meteorológica... Sin embargo
el concepto de "alarma social" se ha ido abriendo paso en las sociedades actuales, atenazadas por temores de
muy diverso signo y cabe pues hacer de él un ítem específico dentro del tesaurus.

La meva companya de feina, em diu que a ella li diverteix llegir sobre la nva grip perquè "cada dia és com un capítol més d'una novel·la de ciència ficció". Jo passo de llegir o escoltar o mirar més notícies sobre aquesta pandèmia perquè em treuen de polleguera. Jo crec que aquesta grip no existeix, que pot ser és una tàctica dels diaris per superar la gran crisi que tenen, o també és una estratègia política per no tractar la crisi o el finançament de Catalunya o qualsevol altre tema de màxim interès.

dissabte, 2 de maig del 2009

el cas Karst Tates

Al diari El País del 2 de maig de 2009 trobareu la notícia Muere el holandés que atentó contra la familia real on apareix una imatge amb un peu de foto que diu: "El conductor suicida Karst Tates yace tras lanzar su vehículo contra la familia real de Holanda./AP"

Aquesta foto com a lectora em treu de polleguera perquè per entendre la notícia no em cal una foto a primer pla d'un mort. Però com a periodista em fa pensar en el que ens ensenyen a les facultats de periodisme sobre Deontologia periodística.

Aquesta imatge vulnera totalment el principi de responsabilitat social en els següents apartats:

4.2.4. Dolor y aflicción
Se dan circunstancias que pueden hacer especialmente conflictiva la intrusión en la vida de las personas o el
uso de su imagen. Entre estas circunstancias hay aquellas que implican dolor y sufrimiento para las personas
afectadas. La noticiabilidad de los accidentes y las catástrofes a menudo crea situaciones en las cuales los
reporteros han de sospesar el interés que pueda tener el público en conocer los hechos y el respeto a la aflicción

4.2.5. Suicidio
Es éste un tema que puede ser considerado desde diversos puntos de vista (su grado de noticiabilidad, los
riesgos de inducir conductas imitativas, etc.). Se ha incluido aquí al considerarse que el núcleo de la decisión
de informar sobre suicidios o no hacerlo reposa en el mismo tipo de consideraciones que se pueden hacer
respecto a cualquier otro aspecto de la privacidad, y a partir de la consideración de la muerte como un acto

4.3.2. Mal gusto
Si es incierto y discutible qué es y qué no es una conducta antisocial, más lo es todavía el concepto de “buen
gusto”, sujeto a las diversas percepciones culturales, generacionales, etc. Pero sin duda existen imágenes y
expresiones que un gran número de personas consideran de "mal gusto" y que conviene, pues, que sean evitadas
como mínimo por razones de oportunidad. Pero ésta es una materia tan relativa que algunos la situarían
claramente fuera de los dominios de la ética periodística.

Suposo que el fet que aquest home hagi ocasionat víctimes mortals a part de la seva fa que la gent no tingui cap empatia amb ell, però en la meva opinió aquest tipus d'imatges no s'haurien de publicar.

Al Codi deontològic de la professió periodística de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE) trobem a l'apartat I. Principios generales al seu article 7.

"El periodista extremará su celo profesional en el respeto de los derechos de los más débiles y los discriminados. Por ello debe mantener una especial sensibilidad en los casos de informaciones u opiniones de contenido eventualmente discriminatorio o susceptibles de incitar a la violencia o a prácticas inhumanas o degradantes:

c) debe finalmente, y con carácter general, evitar expresiones o testimonios vejatorios o lesivos para la condición personal de los individuos y su integridad física y moral."








dimecres, 29 d’abril del 2009

Documentals de Sant Jordi de la UPF

Uns 50 estudiants de Periodisme i de Comunicació Àudiovisual de la UPF han fet un taller de documentals de Sant Jordi per a TV3.

Han enfocat la Diada amb tendresa, crítica social, ambiental i econòmica. El que m'ha agradat molt és el de la companya de Periodisme Míriam Gifre que ha gravat el Sant Jordi des d'un bus turístic. Un altre original és on apareix la dona que toca les campanes de la Generalitat i un altre que es titula "L'espera", que ens mostra el dia de la Rosa i del Llibre a l'aeroport del Prat.

Tot em fa reflexionar sobre el gènere del Documental i el seu potencial artístic i també periodístic.

És el documental un gènere periodístic? Quina diferència té amb un reportatge? Per què a la carrera de Periodisme de la UPF no tenim cap assignatura on es toqui el documental?

Estan esperant a que el segon cicle es transformi en un grau? Tots els estudiants de 2n cicle (i no només uns 50) no tenen dret a tractar més enllà d'una activitat puntual de Sant Jordi un gènere tan important? O és que pretenen que tots i totes els interessats i interessades en el documental fem el màster de TV3?

Ètica periodística

Vinc del món de les ciències polítiques i ara estudio periodisme. No!! Ciències Polítiques no vol dir ser política! Segur que molts ho heu pensat. Jo treballo d'investigadora social i no pertanyo a cap partit per exemple. Però haver estudiat això em fa tenir uns avantatges quan he d'anar a cobrir notícies sobre política, perquè conec un que està a un sindicat...o l'altre a dins de la Generalitat, o un altre al Parlament... un que treballa a tal partit... i m'assabento de coses molt sucoses abans que m'ho diguin els mitjans.

Sobretot, tinc una amiga molt especial a dins d'un partit i clar és divertit fer una mica la tafanera i parlar de tal conseller o de tal diputada... però la putada és quan veus interessant com a futura periodista que ella em faci una declaració i em diu que no pot, jo mateixa penso: joder tia, que sóc la teva amiga, per què tens por? si total només sóc estudiant!
i la meva colega pensa: tia que puc perdre el meu curro si reconeixen la meva veu. Res de declaracions que puguin transcendir...

Llavors és quan la meva amiga per remordiments acaba declarant en contra de la seva primera voluntat (per fer-me un favor) i per no putejar-la no li poso ni el nom ni el càrrec o simplement dic "hem intentat contactar amb tal partit o tal institució però no han volgut declarar". Doncs vaja merda dic jo. Això és una democràcia? És la dictadura de la por i de l'autocensura.

Jo sóc una amiga lleial i si em diu que no és que no, si em diu el secret jo el mantinc en Off the record. Però igualment crec que qui no diu allò que pensa o el que veu és per por d'amagar alguna cosa o por de les represàlies. La majoria de mitjans estan contaminats de declaracions sense cara i ulls: fonts solvents, fonts oficials... però quasi mai et diuen qui ha dit què exactament.
De fet en cap moment he dit qui és aquest amiga meva, per a quin partit treballa i què ha passat exactament. Per tant jo mateixa m'estic autocensurant i això que és un bloc només. No hi ha cap llibre d'estil que em digui quines paraules utilitzar, cap editor que em refusi el tema, cap límit d'espai ni de temps. Un bloc és per exercir la pròpia llibertat d'expressió.

Doncs companys i companyes: una amiga és una amiga i si ella vol ser anònima no seré jo que la citi a internet. Però de totes maneres reflexiono sobre periodista-polític/a.
Relacions amistoses o relacions dicotòmiques?

dimecres, 22 d’abril del 2009

Redisseny de l'AVUI

El diari AVUI estrena el dia de Sant Jordi un nou disseny del web i també introdueix novetats a l'exemplar en paper. Recordo que el 23 d'abril és un dia molt important per aquest diari perquè va sortir el seu primer exemplar al carrer.

Aquesta notícia ja fa dies que circula i als professionals de la comunicació els hi encanta comparar, criticar. El primer que penso quan descobreixo una notícia d'aquest estil és en Cases i Associats i en el periodista entranyable i també professor meu Pérez de Rozas dient si un diari "taca" o no "taca" o al Josep Rovirosa explicant-nos les diferents famílies tipogràfiques.

Per a un periodista, dissenyador gràfic, historiador de l'art... aquests canvis de format són molt interessants però sincerament no sé si a la gent l'importa gaire o no el canvi de format.
Però, els canvis de continguts sí que els trobo atractius per a tots, ja que en la crisi dels diaris de paper el que s'ha de fer és apostar per més anàlisi, més reportatges, més investigació i no reproduir notícies superficialment que ja ho fan altres mitjans igual i fins i tot gratis.

Però també és interessant veure l'endogàmia en el món de la comunicació. Em refereixo a notícies com la del redisseny de diari AVUI, la de si RAC1 supera a Catalunya Ràdio, la de si el CAC diu tal... Tot això són notícies perquè els professionals de la comunicació estan interessats en aquestes coses i a la mateixa vegada van adreçades a altres periodistes.

Els mitjans de comunicació tots beuen de tots.

També em fa gràcia que el suplement de cultura especial de Sant Jordi té una secció "L'enquesta: Què i quan llegim?" on hi ha 62 entrevistats i he comptat que 12 són periodistes i 20 són actors o relacionats amb l'espectacle, 17 historiadors o humanistes i els que queden són : un traficant d'idees, una monja, la Gemma Mengual, la Carme Ruscadella, un músic, un càrrec sindical i un especialista zen.

O sigui ,"L'enquesta: Què i quan llegim" està escrit en la primera persona del plural és a dir, Nosaltres. I nosaltres som la crème de la crème : periodistes, actors, músics, esportistes d'elit, càrrecs polítics...

I què passa amb la gent corrent del carrer? És que només llegeix aquesta gent? o pot ser és que no han trobat a una administratiu/va, a un electricista, a un mestre/a de primària, a un bomber/a, a un aturat/ada que llegeixi? Que mira que n'hi ha d'aturats aquí a Catalunya que ens podran recomanar llibres...

A mi no m'han preguntat. Jo el llibre que llegeixo ara mateix es diu "Vidas terrestres" del Rodrigo Muñoz Avia i el següent serà "Crònica de la Independència"de la Patrícia Gabancho. Llegeixo a la feina, al tren quan vaig i torno de la feina, a la biblioteca de la uni, a la platja, al parc, al llit, al sofà... llegeixo intensivament o quasi mai, llegeixo premsa, jo llegeixo el D.O.G.C al bar amb els amics mentre ells miren el futbol i celebro i deixo de llegir quan el Barça marca un gol. Celebro el gol i torno a la lectura. Ais el Barça... d'això ja en parlaré un altre dia.

Bon Sant Jordi a totes i a tots!

Associacions romaneses a Catalunya

Ja no sóc a Romania, pot ser ja no té cap sentit aquest bloc. La ben parlada a Transsilvània? La ben parlada ja fa temps que està a Barcelona però no oblida aquella gent d'aquell indret llunyà de l'est que persones que mai hi han anat associen amb Terra de Dràcula. Algú amb més gràcia em pregunta pel Vlad L'empalador o Vlad Ţepeş

Nostàlgia...

Nostàlgia és el que em fa cercar associacions catalanes de romanesos per col·laborar en la difusió de la seva cultura i jo empapar-me de la seva i millorar el meu romanès. Però en aquesta recerca m'he decebut.

Quan poso al google "associació romanesa" em surt una notícia titulada:
Colom acusa un dirigent romanès de "militar al PSC" on he entès que aquestes entitats estan aixoplugades per dos partits polítics que són: el PSC i ara una nova del CDC.

Però el que més em sobta és que a la notícia només surten declaracions d'aquests partits i només una declaració del Florin Bojor, el president de l'associació romanesa "convergent" que també com esmenten a la notícia és PERIODISTA.

Suposo que com els mitjans de comunicació només demanen opinió a les elits de poder (periodistes, professors universitaris, fonts oficials ...) ningú li va a preguntar al romanès que es dediqui a la construcció i sigui membre també de l'associació, perquè això no és gens atractiu per a la notícia sinó li van a preguntar al president de l'associació romanesa convergent i PERIODISTA, Florin Bojor.

Jo després de llegir aquesta notícia no aconsegueixo saber qui formen aquestes associacions, d'on venen o a què es dediquen. L'únic que veig és la guerra entre dos partits catalans (segur que no són els únics).

Queda molt progre sortir als titulars com a amics dels nouvinguts però ni els polítics ni els periodistes a través de notícies de declaracions com aquesta els ajuden. L'únic que aconsegueixen és etiquetar i estigmatitzar una altra vegada més als romanesos.

De totes maneres no em vull ficar amb en Florin Bojor perquè ha creat el primer diccionari català- romanès de la història i perquè també és el presentador i traductor dels informatius en romanès del BTV, que per cert, el BTV no és d'ideologia més aviat PSCista?

De totes maneres investigaré on estan totes aquestes entitats i si em deixen parlaré amb tots aquests nous catalans. Jo el que vull és conèixer romaneses i romanesos. No els hi giraré la cara perquè siguin del PSC o CDC.

Associacions Romaneses a Catalunya
Associació ASOCROM (Barcelona)
l'Associació per la Difusió de la Cultura Romanesa (Parets del Vallès)
Casa Romania (Barcelona)
Associació Romanesa d'Arbúcies