dimecres, 29 d’abril de 2009

Documentals de Sant Jordi de la UPF

Uns 50 estudiants de Periodisme i de Comunicació Àudiovisual de la UPF han fet un taller de documentals de Sant Jordi per a TV3.

Han enfocat la Diada amb tendresa, crítica social, ambiental i econòmica. El que m'ha agradat molt és el de la companya de Periodisme Míriam Gifre que ha gravat el Sant Jordi des d'un bus turístic. Un altre original és on apareix la dona que toca les campanes de la Generalitat i un altre que es titula "L'espera", que ens mostra el dia de la Rosa i del Llibre a l'aeroport del Prat.

Tot em fa reflexionar sobre el gènere del Documental i el seu potencial artístic i també periodístic.

És el documental un gènere periodístic? Quina diferència té amb un reportatge? Per què a la carrera de Periodisme de la UPF no tenim cap assignatura on es toqui el documental?

Estan esperant a que el segon cicle es transformi en un grau? Tots els estudiants de 2n cicle (i no només uns 50) no tenen dret a tractar més enllà d'una activitat puntual de Sant Jordi un gènere tan important? O és que pretenen que tots i totes els interessats i interessades en el documental fem el màster de TV3?

Ètica periodística

Vinc del món de les ciències polítiques i ara estudio periodisme. No!! Ciències Polítiques no vol dir ser política! Segur que molts ho heu pensat. Jo treballo d'investigadora social i no pertanyo a cap partit per exemple. Però haver estudiat això em fa tenir uns avantatges quan he d'anar a cobrir notícies sobre política, perquè conec un que està a un sindicat...o l'altre a dins de la Generalitat, o un altre al Parlament... un que treballa a tal partit... i m'assabento de coses molt sucoses abans que m'ho diguin els mitjans.

Sobretot, tinc una amiga molt especial a dins d'un partit i clar és divertit fer una mica la tafanera i parlar de tal conseller o de tal diputada... però la putada és quan veus interessant com a futura periodista que ella em faci una declaració i em diu que no pot, jo mateixa penso: joder tia, que sóc la teva amiga, per què tens por? si total només sóc estudiant!
i la meva colega pensa: tia que puc perdre el meu curro si reconeixen la meva veu. Res de declaracions que puguin transcendir...

Llavors és quan la meva amiga per remordiments acaba declarant en contra de la seva primera voluntat (per fer-me un favor) i per no putejar-la no li poso ni el nom ni el càrrec o simplement dic "hem intentat contactar amb tal partit o tal institució però no han volgut declarar". Doncs vaja merda dic jo. Això és una democràcia? És la dictadura de la por i de l'autocensura.

Jo sóc una amiga lleial i si em diu que no és que no, si em diu el secret jo el mantinc en Off the record. Però igualment crec que qui no diu allò que pensa o el que veu és per por d'amagar alguna cosa o por de les represàlies. La majoria de mitjans estan contaminats de declaracions sense cara i ulls: fonts solvents, fonts oficials... però quasi mai et diuen qui ha dit què exactament.
De fet en cap moment he dit qui és aquest amiga meva, per a quin partit treballa i què ha passat exactament. Per tant jo mateixa m'estic autocensurant i això que és un bloc només. No hi ha cap llibre d'estil que em digui quines paraules utilitzar, cap editor que em refusi el tema, cap límit d'espai ni de temps. Un bloc és per exercir la pròpia llibertat d'expressió.

Doncs companys i companyes: una amiga és una amiga i si ella vol ser anònima no seré jo que la citi a internet. Però de totes maneres reflexiono sobre periodista-polític/a.
Relacions amistoses o relacions dicotòmiques?

dimecres, 22 d’abril de 2009

Redisseny de l'AVUI

El diari AVUI estrena el dia de Sant Jordi un nou disseny del web i també introdueix novetats a l'exemplar en paper. Recordo que el 23 d'abril és un dia molt important per aquest diari perquè va sortir el seu primer exemplar al carrer.

Aquesta notícia ja fa dies que circula i als professionals de la comunicació els hi encanta comparar, criticar. El primer que penso quan descobreixo una notícia d'aquest estil és en Cases i Associats i en el periodista entranyable i també professor meu Pérez de Rozas dient si un diari "taca" o no "taca" o al Josep Rovirosa explicant-nos les diferents famílies tipogràfiques.

Per a un periodista, dissenyador gràfic, historiador de l'art... aquests canvis de format són molt interessants però sincerament no sé si a la gent l'importa gaire o no el canvi de format.
Però, els canvis de continguts sí que els trobo atractius per a tots, ja que en la crisi dels diaris de paper el que s'ha de fer és apostar per més anàlisi, més reportatges, més investigació i no reproduir notícies superficialment que ja ho fan altres mitjans igual i fins i tot gratis.

Però també és interessant veure l'endogàmia en el món de la comunicació. Em refereixo a notícies com la del redisseny de diari AVUI, la de si RAC1 supera a Catalunya Ràdio, la de si el CAC diu tal... Tot això són notícies perquè els professionals de la comunicació estan interessats en aquestes coses i a la mateixa vegada van adreçades a altres periodistes.

Els mitjans de comunicació tots beuen de tots.

També em fa gràcia que el suplement de cultura especial de Sant Jordi té una secció "L'enquesta: Què i quan llegim?" on hi ha 62 entrevistats i he comptat que 12 són periodistes i 20 són actors o relacionats amb l'espectacle, 17 historiadors o humanistes i els que queden són : un traficant d'idees, una monja, la Gemma Mengual, la Carme Ruscadella, un músic, un càrrec sindical i un especialista zen.

O sigui ,"L'enquesta: Què i quan llegim" està escrit en la primera persona del plural és a dir, Nosaltres. I nosaltres som la crème de la crème : periodistes, actors, músics, esportistes d'elit, càrrecs polítics...

I què passa amb la gent corrent del carrer? És que només llegeix aquesta gent? o pot ser és que no han trobat a una administratiu/va, a un electricista, a un mestre/a de primària, a un bomber/a, a un aturat/ada que llegeixi? Que mira que n'hi ha d'aturats aquí a Catalunya que ens podran recomanar llibres...

A mi no m'han preguntat. Jo el llibre que llegeixo ara mateix es diu "Vidas terrestres" del Rodrigo Muñoz Avia i el següent serà "Crònica de la Independència"de la Patrícia Gabancho. Llegeixo a la feina, al tren quan vaig i torno de la feina, a la biblioteca de la uni, a la platja, al parc, al llit, al sofà... llegeixo intensivament o quasi mai, llegeixo premsa, jo llegeixo el D.O.G.C al bar amb els amics mentre ells miren el futbol i celebro i deixo de llegir quan el Barça marca un gol. Celebro el gol i torno a la lectura. Ais el Barça... d'això ja en parlaré un altre dia.

Bon Sant Jordi a totes i a tots!

Associacions romaneses a Catalunya

Ja no sóc a Romania, pot ser ja no té cap sentit aquest bloc. La ben parlada a Transsilvània? La ben parlada ja fa temps que està a Barcelona però no oblida aquella gent d'aquell indret llunyà de l'est que persones que mai hi han anat associen amb Terra de Dràcula. Algú amb més gràcia em pregunta pel Vlad L'empalador o Vlad Ţepeş

Nostàlgia...

Nostàlgia és el que em fa cercar associacions catalanes de romanesos per col·laborar en la difusió de la seva cultura i jo empapar-me de la seva i millorar el meu romanès. Però en aquesta recerca m'he decebut.

Quan poso al google "associació romanesa" em surt una notícia titulada:
Colom acusa un dirigent romanès de "militar al PSC" on he entès que aquestes entitats estan aixoplugades per dos partits polítics que són: el PSC i ara una nova del CDC.

Però el que més em sobta és que a la notícia només surten declaracions d'aquests partits i només una declaració del Florin Bojor, el president de l'associació romanesa "convergent" que també com esmenten a la notícia és PERIODISTA.

Suposo que com els mitjans de comunicació només demanen opinió a les elits de poder (periodistes, professors universitaris, fonts oficials ...) ningú li va a preguntar al romanès que es dediqui a la construcció i sigui membre també de l'associació, perquè això no és gens atractiu per a la notícia sinó li van a preguntar al president de l'associació romanesa convergent i PERIODISTA, Florin Bojor.

Jo després de llegir aquesta notícia no aconsegueixo saber qui formen aquestes associacions, d'on venen o a què es dediquen. L'únic que veig és la guerra entre dos partits catalans (segur que no són els únics).

Queda molt progre sortir als titulars com a amics dels nouvinguts però ni els polítics ni els periodistes a través de notícies de declaracions com aquesta els ajuden. L'únic que aconsegueixen és etiquetar i estigmatitzar una altra vegada més als romanesos.

De totes maneres no em vull ficar amb en Florin Bojor perquè ha creat el primer diccionari català- romanès de la història i perquè també és el presentador i traductor dels informatius en romanès del BTV, que per cert, el BTV no és d'ideologia més aviat PSCista?

De totes maneres investigaré on estan totes aquestes entitats i si em deixen parlaré amb tots aquests nous catalans. Jo el que vull és conèixer romaneses i romanesos. No els hi giraré la cara perquè siguin del PSC o CDC.

Associacions Romaneses a Catalunya
Associació ASOCROM (Barcelona)
l'Associació per la Difusió de la Cultura Romanesa (Parets del Vallès)
Casa Romania (Barcelona)
Associació Romanesa d'Arbúcies