dilluns, 25 de maig de 2009

Salva l'Enric

A l'esquerra trobem el Salvador Puig Antich i a la dreta l' Enric Duran, dos personatges que sempre admiraré i que a la vegada trobo que tenen moltes semblances. Als dos els hi deien Robin Hood els mitjans de comunicació tot i que no volien que els tractessin com a lladres ja que l'únic que pretenien era canviar de lloc els diners dels bancs per donar-los a la classe obrera, a diversos moviments socials i per finançar en part la seva transformació social a través de la paraula i l'acció directa. Tampoc volien ser considerats com a herois.

En el cas del Salva i els militants del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación),va ser a través d'unes publicacions amb gènere de còmic que es dein igual que el seu grup.
En cas actual de l'Enric Duran ho ha fet amb les noves tecnologies amb un web que es diu podem.cat on es troben articles en diferents idiomes per arribar a més gent i també ha difós la seva paraula revolucionària a través de 350.000 exemplars de paper


En Salva va acabar molt malament. Recordem que a finals de la dictadura feixista espanyola el van matar amb el garrot vil.

Ara representa que vivim en una democràcia i no tenim penes de mort a l'estat espanyol però recordem que tot i que actualment l'Enric estigui en llibertat condicional després d'haver passat dos mesos a Can Brians, on teòricament hauria d'haver anat a la Model com a pres preventiu li poden caure molts i molts anys per haver demanat crèdits a 39 entitats finaceres en valor de 492.000€ i declarar-se insolvent.
Més informació:
Abolim la banca (llibre de l'Enric Duran en pdf)
"El 95% dels diners són creats pels bancs privats" (article de l'Enric Duran)
Vídeo "Passeig virtual gravat en vídeo per tres dels meus comptes corrents"










































dimarts, 19 de maig de 2009

RAC105 celebra 50 anys

L'emissora de fórmula ràdio RAC105 celebra 50 anys de la seva existència i va muntar una festa a una coneguda discoteca de Barcelona, l'Otto Zutz.

Una amiga meva va agafar unes quantes entrades que regalava la mateixa ràdio i hi vàrem anar. Al web deien que s'havien exhaurit. Doncs bé,no em va semblar que hi hagués molta gent i a més a més, la mitjana d'edat era de 50 i 60 anys o més.

Va ser totalment una experiència sociològica. Hi havia més gent madureta en aquella discoteca tan fashion de Barcelona que no pas un diumenge al matí a Plaça Sant Jaume ballant sardanes.

En fi, pot ser, la majoria de joves prefereix els 40 principales o Flaixbac i és evident que pocs escolten ràdios generalistes. Imagineu-vos llavors una ràdiofórmula especialitzada en hits dels 60's, 70's com és RAC105. Pensava que només hi hauria skins o hard mods, però ni això. No vaig veure cap d'aquestes tribus urbanes.

dimecres, 13 de maig de 2009

Poc a poc i bona lletra periodistes!


Think about it
listen
think about it

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
We´re living living in the fast lane fast lane fast lane fast lane faaast lane
(x2)

With the cosmic situation
while living without the action
I cosmic and I cosmic and I cosmic and theeey
in the spirit elevation connecting with situation
Without birds without prayers, without doors without labors

the speed civilation give no time for meditation blooding their minds scratching their eyes
sloooow down

I say the speed civilation give no time for meditation
slow down slow down

Broken dreamers
scratching underworlds
Breaks one words
say no way
too fast too weak
make us bling in the ring
confrontation everyway

Espagnol

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
we´re living living in the fast lane fast lane fast land faaast lane
(x2)

People keep running fast
and the world keep fasting why
no no no nobody nobody can push you down
how many years should we write for them to listen
no no no nobody nobody can push you down
Go ahead go in free boards
while we have to be like the rest
see you got to have the answer inside
Get up Get up Get up get up and find
for your mind

Open your eyes
Cause we´re living fast and lane
we´re living living in the fast lane fast lane fast lane fast land faaast lane
(x2)

diumenge, 10 de maig de 2009

immigració, racisme i mitjans de comunicació

Fa poc vaig assistir a una conferència sobre immigració, racisme i mitjans de comunicació a l'Institut Europeu de la Mediterrània , un think thank especialitzat en les relacions euromediterrànies i un lobby mediterrani prop de les institucions i les opinions públiques, entre d'altres coses, situat a Barcelona.

El conferenciant era el doctor Teun A. van Dijk , que porta més de 40 anys analitzant el discurs i quasi uns 30 investigant sobre discurs i racisme.Us vull transmetre algunes de les conclusions sobre aquest tema.

Quasi no hi ha periodistes immigrants a la premsa prestigiosa europea. El racisme ja comença a les redaccions.Els periodistes van a les agències de les organitzacions dominants (govern, policia...) no a grups minoritaris. Són les elits simbòliques (polítics, professors universitaris...) les que tenen legitimitat.

Analitza la macroestructura semàntica i detecta que els temes importants són la immigració que es poden definir en cayucos, pasteres, noves arribades...
A l'estat espanyol el terme immigrant significa problema, una amenaça a la nostra cultura, diners, welfare state. Mai es parla de per què venen ells.

També se li dóna molta importància en general a la integració (integració problemàtica, problema de la religió).El professor ha llegit més de 4000 articles a El País per fer un dels seus estudis i ha trobat només un article on aparegui el terme racisme.

Metodologia

A través del lèxic es nota el racisme. Ens referim a immigrants, estrangers, extracomunitaris, els diferents a nosaltres. Nosaltres som bñlancs ells no... A les estructures sintàctiques també. No és el mateix posar una frase en activa que en passiva."la policía mató a un immigrante" que "immigrante muerto". Només s'informa de les coses dolentes d'ells però no el que fa la policia amb ells.Per exemple troba la pressuposició: "la delinqüència dels immigrants".

És interessant el fet que com la immigració és una cosa abstracta i la gent no ho entèn els mitjans utilitzen la metàfora com a eina. Així que es descriu com "oleada", "avalancha". També s'abusa de les xifres."Venen 4000" però mai hi ha números dels que se'n van. Això emfatitza l'amenaça.

No creieu que hauríem de reflexionar els que ens volem dedicar a la comunicació i lluitar per canviar-ho? Per actuar primer hem de ser conscients.

Més informació
El meu article sobre el racisme amb els romanesos a Itàlia
Cicle de conferències "Migracions i canvi social a l’Europa mediterrània"
Altres conferències sobre immigració
Web del professor Teun A. van Dijk





















dimecres, 6 de maig de 2009

Orgia Romana

Primers missatges al meu FACEBOOK després de saber que el Barça es classifica per anar al final de la Champions 2009

Javier Catalán Cebollada Siempre que he visto un partido del Barça ha pasado algo que no me ha gustado: Ha perdido contra el espanyol, se caen tres o cuatro jugadores del Barça cuando jugo en la ida contra el Chelsea. Y hoy, estando en un bar esperando que llegara un amigo, le mete un gol el Chelsea. Cuando estabamos cenando en un bar le digo salgamos que quiero que el Barça meta algun gol. Salimos y cuando llego a mi casa, escucho GOOOOOOOL

A tu i a us agrada.
A els agrada.

Francesc Castellano Velasco el 06 maig a les 23:16
Tio, no mires la final de la Champions!
Maria Patricio Mulero flipant!
Fa 45 minuts · Comenta-ho ·
T'agrada.
Elena Patricio Mulero el 06 maig a les 23:37
x? y no me digas el partido! q me matas! x cierto q cachondeo ! no sabes lo que es cruzarte la ciudad en moto justo apartir del momento en que el Braça a marcado, creia que pasaba algo realmente grabe quando paso x delante 1 bar, que nunca me habia fijado que existia ese bar, sera x la hora que suelo pasar x ahi, y como 20 tios gritan i salen corriendo, y ala todo ha estallado, Hello hay gente conduciendo, que peligro!!!
Eulàlia Sànchez Carrera puto crack puto crack puto crack!!!!!
Fa 46 minuts · Comenta-ho ·
T'agrada.
Mar Guerrero BARÇAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Laura Ribera iniesteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!
Helena Marcio Cid na... q el barça sigue en la cresta de la ola... jusjus
Alberto Calamini RETE RETE....Andressssssssss...INIESTAAAA!!!BARçA IN FINALEE
Cristina Mont Tenim un nom, el sap tothom, BARÇA BARÇA BAAAAAAAAAAAAAAARÇA
Alba Guiral Font el 06 maig a les 23:36
ser del BARÇA és.. el millor que hi ha!
Javi Iborra Siempre he pensado que, si existe Dios, es de Albacete
Quim García GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!
Jordi-Eduard Perales infart

Habermas no és notícia

Desinfoxicació : excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la.

Però a part de trobar-me desinfoxicada per la tematització de la grip o del Barça o de la Bruni el pateixo per descobrir que després de llegir diaris digitals, de paper, mirar la tele, escoltar la ràdio, visitar blocs, estudiar periodisme i conèixer periodistes segueixo desinformada. Pot ser per aquesta mateixa saturació que em fa dir ja n'hi ha prou.

Desinformació: Manca de prou informació o d'informació certa o fiable.

Crec que desinfoxicació i desinformació haurien de ser sinònims i no antònims.



Estic indignada perquè quest dimarts DÉU ha fet una conferència al CCCB GRATIS i jo que em passo tot el dia cercant informació i no en tenia ni idea!

Aquest Déu és Habermas, filòsof i sociòleg de l'Escola de Frankfurt. 2.430.000 entrades al google!


La Vanguardia diu que Habermas propone una "filosofía sin adjetivos" referint-se a la seva xerrada de dimarts 5 de maig.

Per què si el mateix dia he tingut un examen d'actualitat que em pregunten què passa amb el Berlusconi no em pregunten qui ve avui al CCCB? Llavors la cago però almenys vaig a veure'l.

Per què cap dels meus 330 contactes a facebook m'ho ha comentat? i als blocs que visito? o els profes a classe? O els meus amics periodistes? És que és mentida? M'estic tornant boja? He pillat la grip Aahhhhhhhhh?????!

dilluns, 4 de maig de 2009

La grip TAMIFLU

La grip porcina, la nova grip, la grip nova, cony que ara no que ara se li ha de dir grip A, o H1N1 òstia que a no sé on se li diu grip mexicana...

La matança del porc a Egipte! Els russos no mengen porc espanyol, que a França habilitaran una terminal només pels vols que vinguin de Mèxic... catalans segrestats o "confinats" millor dit en llenguatge polític a Hong Kong ...Ministres de sanitat i caps d'estat declarant i diplomejant absurditats I dura i dura i dura............. i xifres diferents d'afectats de morts de països, de continents, de quantitat d'antivirals, de L'antiviral TAMIFLU=negoci de l'ex secretari de defensa Donald Rumsfeld.

La grip és una bomba biològica perquè el Rumsfeld es forri.
Tots ens morirem de grip Aaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhh però almenys tenim el Barça com a opi del poble.

diumenge, 3 de maig de 2009

Quarantena

Aquest cap de setmana he anat a visitar als meus amics de Girona. Mai abans havia tants diaris de pagament a casa seva.

Doncs era curiós trobar tota una hemeroteca de tota la setmana a causa de la crispació de la grip porcina o grip nova o nova grip (políticament correcte des del passat dimecres) .

Vaig tenir una conversa amb el meu company que em deia que era interessant una conversa que havien tingut aquell dia al pis on tots eren crítics amb la informació i deien que no entenien perquè a cap diari coincidien les xifres dels afectats, dels morts... però em va sobtar el pànic d'una noia que va decidir no sortir de festa amb nosaltres i quan li deia que havia der crítica amb els mitjans de comunicació sobre aquest tema em va dir: "¿Si sale en la tele tiene que ser verdad no?" Em vaig quedar esmaperduda amb el comentari. És a dir, que tot el que surt a la tele l'espectador li dóna màxima legitimitat. Quina por que em fa tot això.

Vaig sortir de festa al City Arms. Al Lux no hi vaig anar però em van dir que estava petat de gent com sempre...

Quan vaig agafar el tren per tornar l'endemà a Barcelona vaig comprar El País, perquè així m'entretinc durant l'hora i mitja que triga el Regional... i em va captivar aquest titular: "Nos dejan la comida en la puerta de casa"

Tracta de la família de Girona que està tancada a casa seva en quarantena per la famosa grip.

I de seguida penso en cinema de ciència ficció. Pel·lícules molt actuals com de A Ciegas, del director Fernando Mirelles. És una adaptació de la novel·la “Ensayo sobre la ceguera” de l'escriptor portugués José Saramago i tracta d'una societat que pateix una epidèmia de ceguera. O Doomsday de Neil Marshall on el virus Reaper mortal arriba a Escòcia i construeixen un mur que els separa de tot el món que deixa en quarantena a tots els escocesos.

Amb la possibilitat actual de tancar les fronteres amb Mèxic veiem que la ciència ficció es converteix en realitat.
Però a mi m'interessa que veieu el tractament particular de la notícia que vaig llegir sobre una família en quarentena a Girona:

En el cos de la notícia apareixen els dos cognoms de la família que es troba en aquesta situació i fins i tot l'edat dels afectats. Això vulnera el principi de responsabilitat, perquè aquesta família se la pot tractar com a la casta dels intocables i segur que quan surtin al carrer sempre els hi quedarà la creu de "mira, són aquests, els apestats"

Em baso en els articles següents del principi esmentat:

4.3.1. Incitación a la violencia y otras conductas anti-sociales
Pese a que cabe establecer múltiples reservas acerca de los supuestos efectos que tienen sobre el público los
contenidos de los medios, no cabe duda de que éstos pueden contribuir eficazmente a modificar las actitudes y
las conductas de amplios sectores del público. En la medida en que esto sea cierto –y que lo sea para la
transmisión de pautas de comportamiento que se consideren negativos, como por ejemplo la violencia-, los
periodistas que preparan la información han de ser conscientes de la responsabilidad que contraen cuando
divulgan acciones o hechos que pueden prestarse a ser imitados.

4.3.4. Alarmismo
Es éste también un concepto muy relativo, por cuanto se hace muy difícil discernir qué tipo de cosas suscitan
una alarma realmente generalizada. Por otra parte, los aspectos y situaciones que pueden englobarse en este
concepto son muy heterogéneos: alarma por motivo de la amenaza de una epidemia; alarma por motivo del
anuncio de una posible quiebra bancaria; alarma por el anuncio de una previsión meteorológica... Sin embargo
el concepto de "alarma social" se ha ido abriendo paso en las sociedades actuales, atenazadas por temores de
muy diverso signo y cabe pues hacer de él un ítem específico dentro del tesaurus.

La meva companya de feina, em diu que a ella li diverteix llegir sobre la nva grip perquè "cada dia és com un capítol més d'una novel·la de ciència ficció". Jo passo de llegir o escoltar o mirar més notícies sobre aquesta pandèmia perquè em treuen de polleguera. Jo crec que aquesta grip no existeix, que pot ser és una tàctica dels diaris per superar la gran crisi que tenen, o també és una estratègia política per no tractar la crisi o el finançament de Catalunya o qualsevol altre tema de màxim interès.

dissabte, 2 de maig de 2009

el cas Karst Tates

Al diari El País del 2 de maig de 2009 trobareu la notícia Muere el holandés que atentó contra la familia real on apareix una imatge amb un peu de foto que diu: "El conductor suicida Karst Tates yace tras lanzar su vehículo contra la familia real de Holanda./AP"

Aquesta foto com a lectora em treu de polleguera perquè per entendre la notícia no em cal una foto a primer pla d'un mort. Però com a periodista em fa pensar en el que ens ensenyen a les facultats de periodisme sobre Deontologia periodística.

Aquesta imatge vulnera totalment el principi de responsabilitat social en els següents apartats:

4.2.4. Dolor y aflicción
Se dan circunstancias que pueden hacer especialmente conflictiva la intrusión en la vida de las personas o el
uso de su imagen. Entre estas circunstancias hay aquellas que implican dolor y sufrimiento para las personas
afectadas. La noticiabilidad de los accidentes y las catástrofes a menudo crea situaciones en las cuales los
reporteros han de sospesar el interés que pueda tener el público en conocer los hechos y el respeto a la aflicción

4.2.5. Suicidio
Es éste un tema que puede ser considerado desde diversos puntos de vista (su grado de noticiabilidad, los
riesgos de inducir conductas imitativas, etc.). Se ha incluido aquí al considerarse que el núcleo de la decisión
de informar sobre suicidios o no hacerlo reposa en el mismo tipo de consideraciones que se pueden hacer
respecto a cualquier otro aspecto de la privacidad, y a partir de la consideración de la muerte como un acto

4.3.2. Mal gusto
Si es incierto y discutible qué es y qué no es una conducta antisocial, más lo es todavía el concepto de “buen
gusto”, sujeto a las diversas percepciones culturales, generacionales, etc. Pero sin duda existen imágenes y
expresiones que un gran número de personas consideran de "mal gusto" y que conviene, pues, que sean evitadas
como mínimo por razones de oportunidad. Pero ésta es una materia tan relativa que algunos la situarían
claramente fuera de los dominios de la ética periodística.

Suposo que el fet que aquest home hagi ocasionat víctimes mortals a part de la seva fa que la gent no tingui cap empatia amb ell, però en la meva opinió aquest tipus d'imatges no s'haurien de publicar.

Al Codi deontològic de la professió periodística de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE) trobem a l'apartat I. Principios generales al seu article 7.

"El periodista extremará su celo profesional en el respeto de los derechos de los más débiles y los discriminados. Por ello debe mantener una especial sensibilidad en los casos de informaciones u opiniones de contenido eventualmente discriminatorio o susceptibles de incitar a la violencia o a prácticas inhumanas o degradantes:

c) debe finalmente, y con carácter general, evitar expresiones o testimonios vejatorios o lesivos para la condición personal de los individuos y su integridad física y moral."