Aquest cap de setmana he anat a visitar als meus amics de Girona. Mai abans havia tants diaris de pagament a casa seva.
Doncs era curiós trobar tota una hemeroteca de tota la setmana a causa de la crispació de la
grip porcina o
grip nova o
nova grip (políticament correcte des del passat dimecres) .
Vaig tenir una conversa amb el meu company que em deia que era interessant una conversa que havien tingut aquell dia al pis on tots eren crítics amb la informació i deien que no entenien perquè a cap diari coincidien les xifres dels afectats, dels morts... però em va sobtar el pànic d'una noia que va decidir no sortir de festa amb nosaltres i quan li deia que havia der crítica amb els mitjans de comunicació sobre aquest tema em va dir: "¿Si sale en la tele tiene que ser verdad no?" Em vaig quedar esmaperduda amb el comentari. És a dir, que tot
el que surt a la tele l'espectador li dóna màxima legitimitat. Quina por que em fa tot això.
Vaig sortir de festa al City Arms. Al Lux no hi vaig anar però em van dir que estava petat de gent com sempre...
Quan vaig agafar el tren per tornar l'endemà a Barcelona vaig comprar
El País, perquè així m'entretinc durant l'hora i mitja que triga el Regional... i em va captivar aquest titular:
"Nos dejan la comida en la puerta de casa" Tracta de la família de Girona que està tancada a casa seva en quarantena per la famosa grip.
I de seguida penso en cinema de ciència ficció. Pel·lícules molt actuals com de
A Ciegas, del director Fernando Mirelles. És una adaptació de la novel·la “
Ensayo sobre la ceguera” de l'escriptor portugués José Saramago i tracta d'una societat que pateix una epidèmia de ceguera. O
Doomsday de Neil Marshall on el virus Reaper mortal arriba a Escòcia i construeixen un mur que els separa de tot el món que deixa en quarantena a tots els escocesos.
Amb la possibilitat actual de tancar les fronteres amb Mèxic veiem que la ciència ficció es converteix en realitat.
Però a mi m'interessa que veieu el tractament particular de la notícia que vaig llegir sobre una família en quarentena a Girona:
En el cos de la notícia apareixen els
dos cognoms de la família que es troba en aquesta situació i fins i tot
l'edat dels afectats. Això vulnera el
principi de responsabilitat, perquè aquesta família se la pot tractar com a la casta dels intocables i segur que quan surtin al carrer sempre els hi quedarà la creu de "mira, són aquests, els apestats"
Em baso en els articles següents del principi esmentat:
4.3.1. Incitación a la violencia y otras conductas anti-socialesPese a que cabe establecer múltiples reservas acerca de los supuestos efectos que tienen sobre el público los
contenidos de los medios, no cabe duda de que éstos pueden contribuir eficazmente a modificar las actitudes y
las conductas de amplios sectores del público. En la medida en que esto sea cierto –y que lo sea para la
transmisión de pautas de comportamiento que se consideren negativos, como por ejemplo la violencia-, los
periodistas que preparan la información han de ser conscientes de la responsabilidad que contraen cuando
divulgan acciones o hechos que pueden prestarse a ser imitados.
4.3.4. AlarmismoEs éste también un concepto muy relativo, por cuanto se hace muy difícil discernir qué tipo de cosas suscitan
una alarma realmente generalizada. Por otra parte, los aspectos y situaciones que pueden englobarse en este
concepto son muy heterogéneos: alarma por motivo de la amenaza de una epidemia; alarma por motivo del
anuncio de una posible quiebra bancaria; alarma por el anuncio de una previsión meteorológica... Sin embargo
el concepto de "alarma social" se ha ido abriendo paso en las sociedades actuales, atenazadas por temores de
muy diverso signo y cabe pues hacer de él un ítem específico dentro del tesaurus.
La meva companya de feina, em diu que a ella li diverteix llegir sobre la nva grip perquè "cada dia és com un capítol més d'una novel·la de ciència ficció". Jo passo de llegir o escoltar o mirar més notícies sobre aquesta pandèmia perquè em treuen de polleguera.
Jo crec que aquesta grip no existeix, que pot ser és una tàctica dels diaris per superar la gran crisi que tenen, o també és una estratègia política per no tractar la crisi o el finançament de Catalunya o qualsevol altre tema de màxim interès.
A l'esquerra trobem el Salvador Puig Antich i a la dreta l' Enric Duran, dos personatges que sempre admiraré i que a la vegada trobo que tenen moltes semblances. Als dos els hi deien Robin Hood els mitjans de comunicació tot i que no volien que els tractessin com a lladres ja que l'únic que pretenien era canviar de lloc els diners dels bancs per donar-los a la classe obrera, a diversos moviments socials i per finançar en part la seva transformació social a través de la paraula i l'acció directa. Tampoc volien ser considerats com a herois.
En Salva va acabar molt malament. Recordem que a finals de la dictadura feixista espanyola el van matar amb el garrot vil.
Estic indignada perquè quest dimarts 
Entrades
