El diari AVUI estrena el dia de Sant Jordi un nou disseny del web i també introdueix novetats a l'exemplar en paper. Recordo que el 23 d'abril és un dia molt important per aquest diari perquè va sortir el seu primer exemplar al carrer.
Aquesta notícia ja fa dies que circula i als professionals de la comunicació els hi encanta comparar, criticar. El primer que penso quan descobreixo una notícia d'aquest estil és en Cases i Associats i en el periodista entranyable i també professor meu Pérez de Rozas dient si un diari "taca" o no "taca" o al Josep Rovirosa explicant-nos les diferents famílies tipogràfiques.
Per a un periodista, dissenyador gràfic, historiador de l'art... aquests canvis de format són molt interessants però sincerament no sé si a la gent l'importa gaire o no el canvi de format.
Però, els canvis de continguts sí que els trobo atractius per a tots, ja que en la crisi dels diaris de paper el que s'ha de fer és apostar per més anàlisi, més reportatges, més investigació i no reproduir notícies superficialment que ja ho fan altres mitjans igual i fins i tot gratis.
Però també és interessant veure l'endogàmia en el món de la comunicació. Em refereixo a notícies com la del redisseny de diari AVUI, la de si RAC1 supera a Catalunya Ràdio, la de si el CAC diu tal... Tot això són notícies perquè els professionals de la comunicació estan interessats en aquestes coses i a la mateixa vegada van adreçades a altres periodistes.
Els mitjans de comunicació tots beuen de tots.
També em fa gràcia que el suplement de cultura especial de Sant Jordi té una secció "L'enquesta: Què i quan llegim?" on hi ha 62 entrevistats i he comptat que 12 són periodistes i 20 són actors o relacionats amb l'espectacle, 17 historiadors o humanistes i els que queden són : un traficant d'idees, una monja, la Gemma Mengual, la Carme Ruscadella, un músic, un càrrec sindical i un especialista zen.
O sigui ,"L'enquesta: Què i quan llegim" està escrit en la primera persona del plural és a dir, Nosaltres. I nosaltres som la crème de la crème : periodistes, actors, músics, esportistes d'elit, càrrecs polítics...
I què passa amb la gent corrent del carrer? És que només llegeix aquesta gent? o pot ser és que no han trobat a una administratiu/va, a un electricista, a un mestre/a de primària, a un bomber/a, a un aturat/ada que llegeixi? Que mira que n'hi ha d'aturats aquí a Catalunya que ens podran recomanar llibres...
A mi no m'han preguntat. Jo el llibre que llegeixo ara mateix es diu "Vidas terrestres" del Rodrigo Muñoz Avia i el següent serà "Crònica de la Independència"de la Patrícia Gabancho. Llegeixo a la feina, al tren quan vaig i torno de la feina, a la biblioteca de la uni, a la platja, al parc, al llit, al sofà... llegeixo intensivament o quasi mai, llegeixo premsa, jo llegeixo el D.O.G.C al bar amb els amics mentre ells miren el futbol i celebro i deixo de llegir quan el Barça marca un gol. Celebro el gol i torno a la lectura. Ais el Barça... d'això ja en parlaré un altre dia.
Bon Sant Jordi a totes i a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
mare de déu, que n'arribes a dir de coses en un sol post! Estic amb tu, quan comentes que és més important el contingut que el disseny, però està clar que un bon disseny sempre farà més atractiu un bon contingut. No? Sobre si les enquestes prenen a gent famosa o coneguda o amb un càrrec públic en comptes de a persones anònimes, que potser tindrien molt més criteri (o no), crec que si ho fan és perquè potser saben (o creuen saber) que a la majoria de gent li interessa més saber què llegeix la nadadora tal o el cuiner qual o el polític aquell o el periodista que presenta el seu programa favorit, que no pas què llegeix un aturat o un mestre o un forner que no coneix de res. Crec que és per això que ho han fet (que no vol dir que hi estigui d'acord). Per cert, m'ha sorprés com escrius "ossigui", així tot junt ;o)
Había recibido noticias tuyas de que l'Avui había cambiado su diseño, no obstante, miro el diario, lo vuelvo a mirar y nada... no veo nada diferente al de ayer o al de antes de ayer... quizás un cambio invisble al lector. De memoría intento recordar cómo era antes y cómo es ahora...y no encuentro nada novedoso. Está claro que en época de crisis, la cosa no está como para innovar mucho. "Más vale lo malo conocido"...y eso que l'Avui a mi parecer tiene un diseño atractivo...
*Aún recuerdo el reciente y decepcionante cambio de El País ... entonces sí notamos cambios, pero nada en comparación con lo que algunos esperábamos... El nuevo diseño se olvidó de "hacer los contenidos más amenos" y la nueva fórmula es capaz de aborrecer al lector con sólo mirar las columnas de letras... Estamos en la cultura digital... "dime lo mismo", juega con el diseño, infórmame.
Haces un interesante reflexión sobre el listado de libros sugeridos. Estoy con J. Benavente: lo que tu y yo leemos no es interesante y sí lo es por su representación política, social, etc, lo que lee Montilla, Adrià o Sardà.
Por eso en Sant Jordi goza de tanto interés mediático saber qué libro/autor será el elegido para la diada. Simple elección, no, estratégica elección. Al fin y al cabo se trata del "negocio de vender", aunque sea su simbolismo a 2 euros.
Publica un comentari a l'entrada