dimecres, 31 d’octubre de 2007

dijous, 25 d’octubre de 2007

Com m'estimo la meva nonnina!

La senyora Elena Calamini és la meva àvia, la meva "nonnina" i me'n sento molt i molt orgullosa d'ella!!!!!! Des de Romania li envio milers de petons!!!!!!!!!!!!

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Blanca Csíkszereda



Aquesta llum blanca és el déu dels hongaresos entrant a l'església catòlica hongaresa del diumenege al matí.




I també podeu veure una parella d'enamorats gaudint d'un blanc i pur diumenge







Versió en anglès


dijous, 18 d’octubre de 2007

TANGRAM serà la imatge dels programes internacionals de la UPF





Beques d'intercanvi i de movilitat de la UPF
per al curs 2008-2009



L'eslògan :


" TANGRAM és el món
i els joves movem fitxa
en aquest joc"


El tangram és un joc que prové de la Xina i consisteix en juntar peces i crear formes. Per tant, considero que el Tagram és aquest gran joc anomenat món i els joves, nosaltres, som imprescindibles en aquest joc per moure fitxa. És a dir, canviar les coses, trencar les fronteres, els tabús, els prejudicis, ser més oberts de ment i sobre tot respectar totes i cadascuna de les identitats culturals.



Logo Tangram:


"La Xènia Berta mou la nostra fitxa. "



El Color vermell i blanc:


El color vermell i les lletres en blanc és evident que simbolitzen la Pompeu Harvard


El traband:


Per a mi, és aquest cotxe que em té tant enamorada que només és visible a l'Europa de l'est. Segur que els amants de Berlín l'heu vist exposat a la galeria d'art de l'est, la part del mur que encara es conserva. És un símbol de llibertat, que vol trencar amb els anys de separació entre els dos Berlín, durant la Guerra Freda.


El color verd :


És l'esperança. L'utilitzo en aquest context per simbolitzar l'esperança d'una Europa de les persones i no de les institucions europees liberalistes i és extrapolable a un món hippie i esperençador sense guerres...

Per què TANGRAM?


Aprofito l'egocentrisme del Tangram per autopromocionar el nostre apassionant programa i crec que és molt interessant que els seus locutors siguin els protagonistes d'aquesta promoció de la movilitat ja que com a futurs periodistes tots som el cul del Jaumet i la majoria de nosaltres lluitem contra les fronteres. La Laia a Berlín, el Raul a El Salvador, la Irene entre Catalunya i ses illes tot el temps... la nostra Xènia de Roses, a França, a Madrid i a Pixapilàndia... i el nostre divertit comunista lletraferit noguerenc d'Ivars a la KARCELONA. I bé, tampoc podia faltar l'Eulàlia, la transilvana.


Agraïments:


En fi moltes gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració i com diria un amic que tinc molt especial de la Noguera... "que sigueu tots molts feliços"