dimarts, 14 d’agost del 2007

Burrocracia


Treballo al Consiliul Judeţean Harghita. El meu horari es de 7 del mati a les 3 de la tarda. Si, les 7 del mati es una hora que existeix! La rutina es aquesta: Arribo a l'edifici mes comunista de la ciutat i dic Jo Regget que es Bon dia en hongares, al conserge, un senyor que te cara de pomes agres. Quan entro al meu despatx la meva encantadora companya em prepara un cafe i sec davant de l'ordinador fins a les tres. Va apareixent gent a l'oficina ben peculiar, vestida amb estetica dels 80: Cabell encrespat i permanentat, pintura extremada, ombreres... El que mes em sorpren de tot aixo es que aqui per a qualsevol document necessiten fer mil tramits.

Posem un exemple: hi ha la inauguracio d'un monument a una ciutat de Turquia i l'alcalde daquesta ciutat convida a 53 representants d'aquesta regio. Doncs be, primer de tot s'ha de traduir la carta al romanes. Despres escriure una disposiţea que es una carta on hi consta la llei que seguim, els motius i raons de la visita, totes les despeses del viatge ( aqui tambe has de consultar les lleis que regulen quants diners del pressupost public es dona per viatges, per acomodacio, per despeses diaries. depenent del carrec, si s'es funcionari public o be si es el president de la regio..), la justificacio de perque es tan super important aquest viatge (Aqui t'has de trencar les banyes perque ja em direu que te d'imprescindible per al pressupost de l'administracio publica gastar-se els quartos en veure com inauguren l'estatua del Ibraham no se que).

Proces laberintic

Aixo es lo mes fort. Despres de la redaccio del document comensa la sessio de gimnastica. Baixes a l'oficina d'enregistrar numeros. Alla, una dona amb el cabell negre permanent et posa un numero al document. Despres demanes una firma a la teva cap, la directora de Relacions Internacionals, una altra al president de la regio. Si aquest no hi es t'esperes un dia, dos... fins que arribi i et firmi. Un cop tens la seva firma necessites les del director, el secretari de la regio i la del servei juridic. Doncs be, aqui el document es queda unes quantes hores perque comprovin si la llei que hem seguit es correcta o no. En definitiva, necessites com unes 10 firmes i s'han de fer de manera jerarquica perque algun conseller d'aqui se'n vagi uns dies de vacances a Turquia.
Aixo si, son interessants les relacions entre els funcionaris publics, l'amables que son. Entre firma i firma sempre t'ofereixen una galeta, un cafe, una fruita... t'ensenyen les fotos dels seus fills, et fan la gracieta de dir-te: "hasta la vista baby", mitica frase de Terminator que tothom coneix i es l'unic que saben dir en espanyol.






1 comentari:

Nuria Vega ha dit...

hata uego baby... alucinante... vaya, epero k contigo allí puedan aprender un adeu! o algo más .. bs!