Concurs foto: Înapoi în comunism

El diari romanès de referència Adevarul, redissenyat per l'empresa catalana Cases i Associats celebra la caiguda dels 20 anys de comunisme recuperant les fotografies de la societat romanesa. Tots els romanesos poden participar enviant les seves fotografies i poden guanyar un premi a Cuba

Transilvania: a la caza del oso salvaje

Per una vegada no critico els mitjans de comunicació. Escric per recomanar-vos un reportage fet pel programa Callejeros de la Cuatro on es desplacen a diferents ciutats de visita obligada de Transilvània. A més a més, el passen la nit del 30 de novembre a l'1 de desembre, el dia nacional de Romania

Los rumanos del Ulster se rinden

El periodista Rafael Ramos, corresponsal a Belfast publica al diari la Vanguardia el 24 de Juny, dia de Sant Joan Los Rumanos del Uster se rinden i com a sobre títol escriu "El Racismo, el miedo y la crisis empujan a la mayoría de los emigrantes de Rumanía a regresar a su país".

La crònica explica que "de los poco más de un millar de incidentes racistas registrados en el Ulster contra los treinta mil inmigrantes de la región, la mayoría fueron responsabilidad de muchachos protestantes de barriadas degradadas en muchas de cuyas familias no trabaja nadie, y tan sólo uno de cada diez chicos pasa de la escuela primaria."

Li agraeixo a aquest periodista que vulgui dir que a més ignorància més xenofòbia però amb la comunitat dels gitanos romanesos no és cert del tot.

Ciutadans romanesos racistes

A l'estat romanès conviuen romanesos, hongaresos, alemanys i gitanos. Vaig viure a Harghita, una regió on el 85% dels seus habitants són hongaresos. El que em va sobtar és que les meves amigues, que totes tenien carrera universitària eren racistes amb els gitanos hongaresos de Romania. Quan un nen gitano els hi demanava diners al carrer el tractaven amb molt de menyspreu.

Una antropòloga székely (hongaresos d'Harghita) m'explicava que era molt difícil la integració dels gitanos, que vivien en guetos com a principis de segle i tenien unes pràctiques que per als székelys costava de pair. Vaig anar a una escola hongaresa de l'estat romanès i hi assistien nenes gitanes hongareses. Vaig comprovar que el racisme ja començava a les aules de primària amb els seus companys on es veia perfectament com li feien el buït a l'hora del pati. Les nenes gitanes només es relacionaven entre elles.

Romanesos de Catalunya

Actualment, a Catalunya, tinc relació amb romanesos i he sentit molts comentaris negatius sobre els gitanos de Romania. Una noia em va dir fa molt poc que clar, "ells li donen mala imatge a Romania", que ella moltes vegades li fa por dir que prové de Romania si vol integrar-se entre els catalans.

L'altre dia, vaig ser conferenciant sobre fer turisme a Romania en temps de crisi i una de les persones que exposava, nascuda a Romania, parlava de les ètnies que vivien a Romania. Va fer un comentari amb connotació negativa sobre els gitanos romanesos. La meva percepció és que molts romanesos i hongaresos de Romania que no provenen de classe social baixa, amb títols universitaris són també molt xenòfobs amb els gitanos que viuen al seu estat. Fins i tot el govern romanès l'any 2007 va fer campanya per potenciar la tolerància amb els gitanos després que a Itàlia hi hagués molta polèmica amb els gitanos romanesos.



Al vídeo apareixen dos nens que juguen a un parc i que després un torna amb els seus pares, gitanos i l'altre amb els seus pares romanesos. Els pares del nen romanès li pregunten: on has estat? i el nen respon "he anat al parc" Els pares li pregunten: "amb qui?" i ell respon: "sol".
El vídeo s'acaba amb una veu institucional que diu:"La discriminació amb els gitanos s'aprèn a casa.Descobreix primer si tens prejudicis. Una campanya del govern de Romania."

Mitjans de comunicació racistes

Gràcies als mitjans de comunicació tenim una imatge molt negativa de Romania a l'estat espanyol. Quan els diaris tracten notícies de successos sempre especifiquen la nacionalitat de l’agressor o delinqüent i la seva professió, de manera que els casos que més destaquen coincideixen amb una nacionalitat específica i una determinada classe social. Perquè també hi ha enginyers, arquitectes, economistes o fins a professors d’universitat que exerceixen violència de gènere per exemple, però aquests casos no surten a la televisió,als diaris o a la ràdio perquè no són tan morbosos i no fomenten el classisme i la xenofòbia.

Si fem memòria històrica recordarem titulars com "Han descobert una màfia de romanesos a Reus" o " Els romanesos roben cases a Tarragona i els Mossos necesiten l’ ajuda de la Guàrdia Civil." El problema que li veig als mitjans de comunicació és que no expliquen la cultura d'aquests nouvinguts. En comptes d’interessar-nos per la societat que viu a aquests territoris només ens interessem de si el seu govern és corrupte o no i si s’adequen als paràmetres de la Unió Europea. A l'estat espanyol per exemple, les notícies que rebem de països com Romania o Bulgària són poques i negatives i només estan centrades en delictes dels romanesos o búlgars que viuen a l’estat espanyol.

Guerra freda

En teoria la guerra freda fa 20 anys que va acabar. Així que els mitjans de comunicació tenen el paper socialitzador de transmetre uns valors de relativitat cultural i d’ensenyar com és la societat d’aquests països i no estigmatitzar els individus d’aquest pais especificant la nacionalitat quan algú comet un crim o qualsevol tipus de delicte.

A part de saber que la Nadia Comaneci era una excel·lent gimnasta, que El Dràcula ve de Transilvània i el Ceauşescu va ser un dictador comunista que va governar fins el 89 qui em podria dir almenys un nom d’algun escriptor o artista romanès?

Per saber-ne més
Article sobre la conferència Mitjans i Racisme a Barcelona del Professor Teun A. Van Dick
Article sobre la politització de les associacions romaneses a Catalunya
Article Rumano,proxeneta, lladre, gitano, violador, assassí i ara “perillós”

California dreamin'

La pel·lícula California Dreamin de Cristian Nemescu és el Bienvenido Mister Marshall a la romanesa. Uns militars de l'OTAN al 1999 creuen en tren Romania per arribar a Sèrbia enviats pel Clinton i de cop i volta a un poble on déu va perdre el gorro de Romania a prop del mar de Constanta un cap d'estació de la CFR ( la RENFE a Romania) els atura perquè no tenen les actes de transport. Un cop l'alcalde s'assabenta organitza mil esdeveniments per promocionar el poble als Estats Units. És una crítica a la sobreestimació que alguns romanesos li tenen als americans com si els haguessin de salvar de la pobresa. A la vegada, el cap del tren representa l'odi als americans que no els van salvar de l'ocupació dels russos i de la dictaurda del dictador Ceauşescu després de la II Guerra mundial. A través de flashbacks en blanc i negre l'espectador entèn l'antiamericanisme del protagonista.




Val molt la pena per veure tradicions romaneses, la mentalitat de l'Europa de l'est, en el sentit de l'admiració de la cultura de l'oest. I el que més mostra aquesta pel·lícula és l'estupidesa de la complicada burocràcia de l'administració pública romanesa.

Com fins i tot els americans de l'OTAN han d'acatar la decisió d'un cap d'estació d'un poble perdut de Romania perquè els ministeris de transport, de defensa es van passant les competències i van endarrerint el procés de firmar unes simples actes de transport que han de permetre continuar el trajecte dels militars.

Corrupció romanesa

Tot i que és un film irònic també es pot considerar un melodrama i mostra la realitat dels fraus que encara són vigents a Romania. Però a California Dreamin també s'exagera la ignorància d'un poble perdut de Romania on els mateixos ciutadans es maten entre ells perquè un capità americà els ha motivat a fer-ho. Pot ser que hi hagi ignorància a molts llocs de Romania però no crec que siguin criminals. I amb aquesta pel·lícula encara algú es pot pensar que a Romania són així de primitius.

Pot ser visc a la més civilitzada i rica Transilvània, però mai m'he trobat amb personatges com els de la pel·lícula, algun al tren, però mai són representatius. A Romania hi ha gent molt culta, amb dos carreres, pot ser viuran humilment però no són tan pòtols com els deixen a la pel·lícula.

Per saber-ne més
Article sobre la burocràcia a l'administració pública a Romania
Article "Ceauşescu encara viu"

Ceauşescu encara viu

Romania és un pais preciós per als turistes.És curiós gaudir durant uns dies d'aquesta esquizofrènia però a vegades et repenses si voldries quedar-t'hi per sempre.

País de contrastos

Trobareu edificis comunistes d'estètica nordcoreana dels 80's i també la latent religió a través d' esglésies ortodoxes i catòliques. També veureu un centre comercial recent inaugurat i al davant passarà un gitano amb un carro i un cavall. És curiós gaudir durant uns dies d'aquesta esquizofrènia però a vegades et repenses si voldries quedar-t'hi per sempre.

Al govern regional de Miercurea Ciuc, o Csikszereda (el seu nom en hongarès) una ciutat de 40.000 habitats i la capital de la regió tenen pantalles tfts, tota la tecnologia que vulguis, gent amb idiomes, amb estudis, però te'n vas al poble del costat i potser no tenen electricitat, perquè volen viure a la manera tradicional, vestits amb mocadors de flors al cap les dones, barrets de pell de xai o de be, botes negres, munyeixen les vaques i beuen la llet sense esterelitzar...

Estadístiques públiques

Fa dos mesos els romanesos van tenir eleccions al parlament europeu i volia saber quanta població censada amb dret de vot hi havia a la regió d'Harghita, al centre de Romania, per poder fer una anàlisi sobre els resultats. Tot i que treballo al govern regional d'Harghita, l'Institut Oficial d'Estadistica de la regió és un organ subordinat però que no proporciona dades fàcilment. És a dir, un ciutadà qualsevol que vulgui disposar de dades estadístiques de la regió ha de pagar 200 euros.

Què passa si ets estudiant de sociologia? Doncs has de redactar una carta acreditada de la universitat, anar a l'institut d'estadística en persona, i que te l'acceptin i només així et donaran tal dada, que en definitiva, és pública.

Timada pels funcionaris

Fa dues setmanes vaig escriure una carta per demanar al registre de comerç d'Harguita el nombre i les seus de les empreses espanyoles que hi ha a Harguita. Això no és res de l'altre món, només saber quines empreses i on.Doncs bé, em van dir que jo com a ciutadana he de pagar 200 euros. Penseu que el salari mig de Romania són menys de 200 euros! Però la secretària del registre de Comerç em va dir que aquest tràmit si el feia com a treballadora del Govern Regional era gratis, perquè entra dins del protocol.

Doncs la meva cap va firmar una carta que vaig redactar per sol·licitar aquest document i avui rebem a l'oficina un fax que el govern regional ha de pagar 100 euros per aquesta gestió.
1r. És indignant que si ara s'han llegit el protocol i no entra que no m'ho hagin comunicat a mi, abans de fer-ho saber a tot el govern regional via fax.
2n. Es indignant que dues institucions públiques es facin pagar entre elles.
3r. El president de la regió s'ha enfadat am la directora de relacions internacionals, la meva cap perquè va firmar la meva carta com a representant, i es veu que aquí l'únic representant és el president Bunta Levente.

Estúpida burocràcia

A Romania trobem un paisatge exquisit, una natura única, gent acollidora però és un pais que en comptes de treballar i dedicar-se a la feina de debò, fan una muntanya de la burocràcia per coses ínfimes.
Us podeu imaginar a un estudiant de la UAB havent de demanar per cada estadística que necessita una carta al rector? en quants anys es treuria la carrera?

I una persona que l'únic que vol és trobar una feina a una empresa espanyola ja que aquí tothom parla l'hongarès i que vulgui quedar-se a viure aquí? com ho fa? ha de pagar 200 euros per saber on estan les empreses espanyoles. A Romania per cada pas que fas saps que necessitaràs firmes dels teus superiors i diners.

Al govern regional situat a Miercurea Ciuc, o Csikszereda (el seu nom en hongarès) una ciutat de 40.000 habitats i la capital de la regió tenen pantalles tfts, tota la tecnologia que vulguis, gent amb idiomes, amb estudis, però te'n vas al poble del costat i potser no tenen electricitat perquè volen viure a la manera tradicional, vestits amb mocadors de flors al cap les dones, barrets de pell de xai o de be, botes negres, munyeixen les vaques i beuen la llet sense esterelitzar...

Comunisme stalinista

Però fins i tot a dins de l'administració pública t' adones que tot i que els temps han canviat tot segueix igual. D'un staff de 10 funcionaris només 3 hi treballen perquè la cap pretèn que la gent tingui iniciativa però és que en el procés de socialització no van pair el concepte d'iniciativa. Estan acostumats a que els hi diguin el què sha de fer.

2 que fan els treballs interessants, l'altra que és la informàtica i les 7 restants... una prepara l'esmorzar, l'altra el te, l'altra, les lliçons d'anglès per la classe que fa deprés d'aquesta feina perquè amb 180 euros no es pot viure ni amb un sou de funcionari a Romania...